Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

clorur

m. [QU] Combinació de clor amb un element químic altre que l'oxigen o el fluor.
m. [QU] Sal de l'àcid clorhídric.
m. [QU] Anió Cl-, que es pot considerar que deriva formalment de l'àcid clorhídric per pèrdua de l'hidrogen.
[QU] clorur de calç Sal doble de clorur hipoclorit de calci hidratat, preparada tractant calç apagada amb clor gasós, emprada com a blanquejant, desinfectant i oxidant.
[QU] clorur de magnesi Sal en forma de cristalls deliqüescents, de fórmula MgCl2, emprada en els extintors d'incendis i, en medicina, com a laxant.
[IQ] clorur de polivinil Resina sintètica obtinguda per polimerització del clorur de vinil.
[QU] clorur de sodi Sal de cuina.
[QU] clorur de tionil Diclorur de l'àcid sulfurós, de fórmula SOCl2.
[QU] clorur de tubocurarina Alcaloide derivat del curare, aïllat del Chondodendron tomentosum, emprat com a relaxant muscular i en la diagnosi de la miastènia.
10  [QU] clorur mercúric Sòlid cristal·lí que és una metzina molt potent.
11  [QU] clorur mercurós Calomelans.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions